DESTINACIONS
* malaika, del suahili: Àngel
RECORRENT LA VIA EGNÀTIA, D' Istanbul a Dürres -DEL 23 D'AGOST A L'1 DE SETEMBRE 2019 - Guiat per en CARLES BUENACASA, Dr. en Història Antiga.

Durada: 10 dies
Nombre de participants: 15 persones

Preu per persona en habitació doble....................................2650.00€
Taxes d'aeroport (a reconfirmar en el moment de l’emissió)........250.00€
Supl. habitació individual....................................................................390.00€

 

La Via Egnàtia fou la ruta més important emprada pels romans per a viatjar per l’Europa balcànica i, més concretament, per arribar fins a Grècia i les regions entorn l’Egeu. I és que els senadors de l’antiga Roma, apassionats per la cultura i la civilització hel·lèniques, quan volien visitar la península grega, els resultava més fàcil salpar des de Bríndisi (a Itàlia) i, travessant l’Adriàtic pel seu tram més estret, desembarcar a Dürres (a Albània). Des d’allà, la Via Egnàtia els duia, seguint un traçat força horitzontal, vers Macedònia i els ports de l’Egeu, on es tornaven a embarcar per tal de dirigir les seves passes vers Atenes, Àsia Menor o alguna de les moltes illes de l’Egeu. Alguns, recorrien la ruta fins al seu extrem més oriental, a Constantinoble; és a dir, que la Via Egnàtia unia les terres banyades per l’Adriàtic amb les de la riba occidental del Bòsfor. Ara bé, a més de senadors desitjosos de millorar la seva formació, els usuaris de la Via Egnàtia foren molts i molts diversos, constituint un variat ventall de professions i d’interessos: comerciants, soldats, artistes itinerants, pedagogs, sacerdots i, fins i tot, estrangers procedents de l’Orient que buscaven dins les fronteres de l’Imperi romà unes millors oportunitats laborals. Avui dia, les comunicacions terrestres entre els països d’Albània, República ex-iugoslava de Macedònia, Grècia i Turquia, en realitat, segueixen recorrent el traçat d’aquesta antiga ruta, tal com podreu comprovar vosaltres mateixos si ens acompanyeu en aquesta aventura. Ara bé, nosaltres la farem seguint la ruta des d’Istanbul fins a Dürres.

 

Vols amb la companyia TURKISH AIRLINES

BARCELONA - ISTANBUL    23AGOST              TK1854     1135 / 1605
TIRANA - ISTANBUL            01SETEMBRE        TK1704     0920 / 1200
ISTANBUL - BARCELONA    01SETEMBRE       TK1855     1450 / 1735

 

Dia 1.- 23 d’agost                  BARCELONA – ISTANBUL
Creuant el Mediterrani de punta a punta
Sopar
Presentació a l’aeroport del Prat 2 hores abans de la sortida del vol. Sortida vers l’aeroport d’Atatürk, a Istanbul. A l’antiguitat, desplaçar-nos des de Barcino fins a Constantinoble ens hauria costat mesos i mesos de travessia marítima, però nosaltres ho farem en unes poques hores. Un cop arribats a Istanbul, si el temps ho permet, començarem el nostre periple visitant el tram de les muralles bizantines (s. V), construïdes per Teodosi II, que ens informen sobre l’enorme extensió de la ciutat en la seva època d’esplendor, quan allà hi vivien unes 500.000 persones. A continuació, ens aproparem a un dels centres neuràlgics de la moderna Istanbul, el Gran Basar, al costat del qual encara s’alça la columna de l’emperador Constantí I, emplaçada al bell mig del fòrum de Constantinoble i que, fins a l’edat mitjana, sustentava l’estàtua d’aquest emperador representat amb els atributs del déu Apol·lo. Pel camí, ens atansarem també a l’aqüeducte de Valent (s. II), principal infraestructura en el subministrament hídric d’aquesta important vila, tot i que, segons els darrers estudis, sembla més probable que el seu constructor fos l’emperador Hadrià. En acabar el programa de visites, ens dirigirem vers l’hotel.
Allotjament a Istanbul. 

 

Dia 2.- 24 d’agost                  ISTANBUL
Constantinoble, la capital de Constantí
Esmorzar – dinar – sopar
Després d’esmorzar, dedicarem tota la jornada a gaudir de les restes monumentals de la mítica Constantinoble, delimitada en el 324 per l’emperador Constantí I el Gran i inaugurada solemnement per aquest mateix monarca en l’any 330. Començarem el nostre periple a la zona de l’hipòdrom (s. IV), un gran circ per a les curses de carros, que va servir com a punt neuràlgic per a organitzar l’urbanisme de tota la zona dels palaus imperials. D’aquells remots temps, queden encara alguns dels monuments que decoraven l’espina dividint l’arena de les carreres; principalment, la columna serpentina que sustentava el gran calder de la Pítia de Delfos, un obelisc que Teodosi I va fer portar des d’Egipte i que es va instal·lar sobre un pedestal molt historiat amb tot d’escenes sobre la vida a la cort imperial, i l’obelisc de Constantí I, fet de pedra i originalment revestit d’unes plaques de bronze que avui ja no hi són perquè les van robar els venecians al segle XIII. A l’entorn més immediat, podrem visitar el museu dels mosaics, que acull una gran quantitat dels terres que pavimentaven el palau imperial de Constantinoble, obra dels millors artistes del moment i realitzats amb un gust exquisit i refinat; i la Mesquita Blava (s. XVII), un superb exemple –gegantí i sumptuós– de l’arquitectura religiosa otomana edificada per ordre del soldà Ahmet I i que és l’única al país que compta amb sis minarets. A continuació, ens dirigirem vers la Gran Cisterna (s. VI), una immensa construcció subterrània en el subsòl de l’antiga Constantinoble destinada a constituir la principal reserva hídrica de la ciutat i que avui dia presenta l’aspecte d’un immens i interminable bosc de columnes emergint de les aigües que han engolit els seus pedestals.
La darrera visita del dia serà la més emblemàtica, doncs ens permetrà conèixer els secrets amagats de Santa Sofia (s. VI),  primera església construïda amb la planta central i acabada amb tot un sistema de cúpules i mitges cúpules que li donen un aire eteri i com sostinguda entre els cels. Un cop acabades les visites, temps lliure fins a l’hora de sopar.
Allotjament a Istanbul. 

 

Dia 3.- 25 d’agost                  ISTANBUL – ALEXANDRÚPOLI (303 km)
La bellesa de la Constantinoble medieval
Esmorzar – dinar - sopar
Un cop esmorzats, dedicarem el matí a acabar de conèixer Constantinoble fent dues visites que ens permetran copsar la bellesa d’aquesta ciutat a l’època medieval. En primer lloc, ens adreçarem vers l’església de Sant Salvador de Khora (s. XI), considerada una de les joies de l’arquitectura bizantina. Tot i que la fase primitiva de l’edifici remunta al segle IV, al segle XI es va reedificar amb una planta de creu grega i es va decorar amb uns mosaics de molt bella factura que il·lustren la vida de la Verge Maria. Des d’allà, ens aproparem al Palau de Blanquerna (avui dia, Tekfur Sarayi), residència oficial dels emperadors bizantins des de l’any 1081 i lloc on Roger de Flor, el famós líder dels almogàvers, es va casar amb la princesa Maria de Bulgària. Un cop acabada aquesta visita, donarem per conclosa la nostra estada a Istanbul i agafarem la Via Egnàtia amb direcció a la frontera turco-grega per tal d’arribar a Alexandrúpoli (a Grècia), situada a la regió antigament habitada pels tracis.
Allotjament a Alexandrúpoli. 

 

Dia 4.- 26 d’agost                  ALEXANDRÚPOLI –KOMOTINI – KAVALA (149 km)
L’or dels tracis
Esmorzar – dinar - sopar
Després d’agafar forces amb un bon esmorzar, dedicarem el matí per a conèixer millor Traianòpolis, una de les ciutats que jalonaven el recorregut de la Via Egnàtia i que duia el nom del més gran de tots els emperadors que un dia van regir Roma. En aquest indret, es poden visitar unes imponents termes romanes (s. I), molt famoses a l’antiguitat, doncs la ciutat fou fundada, precisament, per causa de l’existència d’aquest gran complex termal, integrat per quatre termes romanes i uns banys otomans. A la zona també ens aproparem al túmul de Doxipara (s. II dC), un interessant mausoleu traci instal·lat en un tram de la Via Egnàtia on es van enterrar quatre membres d’una molt rica família local juntament amb els carros en què se’ls va transportar i els cossos dels animals que havien tirat d’ells. Un cop acabades aquestes visites, ens dirigirem vers el museu arqueològic de Komotini, on s’exhibeixen les troballes més importants esdevingudes a la zona, molt especialment, el bust d’or de l’emperador Septimi Sever (s. III dC), a mida natural.
Després, continuarem vers una altra de les ciutats de la Via Egnàtia, Kavala (l’antiga Neàpolis), on visitarem les restes d’un aqüeducte datat a l’època otomana, però que ben bé podria tenir antecedents romans.
Allotjament a Kavala. 

 

Dia 5.- 27 d’agost                  KAVALA – PHILIPPI – THESSALONIKI (153 km)
Filipos, la ciutat de Sant Pau
Esmorzar - dinar – sopar
En el dia d’avui, després d’esmorzar, visitarem dues de les ciutats amb més història del nostre recorregut: Philippi (més coneguda com a Filipos) i Thessaloniki (l’antiga Thessalònica); totes dues figuren al catàleg de Patrimoni de la Unesco. La ciutat de Philippi, una fundació colonial dels tasis amb el nom de Krenides (s. IV aC), fou conquerida per Filip II de Macedònia, qui volia controlar les riques mines d’or de la zona, i la va rebatejar donant-li el seu propi nom. Ara bé, el fet pel qual aquesta ciutat és més coneguda avui dia és perquè fou una de les etapes de la predicació de sant Pau. En aquest lloc, un extens jaciment arqueològic, visitarem el teatre grec (força ben conservat), el fòrum, la basílica (pavimentada amb mosaics), els relleus de Filip II i el museu arqueològic. Un cop acabada la visita, continuarem vers Tessalònica, una ciutat amb un patrimoni arqueològic molt ric, del qual nosaltres visitarem, únicament, els més relacionats amb

el recorregut de la Via Egnàtia, és a dir, el conjunt monumental integrat per tres edificis d’inicis del segle IV que l’emperador Galeri va erigir quan va escollir aquesta ciutat com la seva capital: el palau imperial, del qual es conserva el sector entorn la sala del tron i una zona de banquets; l’arc de Galeri, que monumentalitzava el pas de la Via Egnàtia per l’interior de la ciutat, en la proximitat de l’esmentat palau; i el mausoleu de l’emperador, un immens i monumental cilindre construït amb maó i decorat a l’interior amb uns espectaculars mosaics que els cristians van afegir quan van convertir la tomba en església.
Allotjament a Tessalònica.

 

Dia 6.- 28 d’agost                  THESSALONIKI – EDESSA – GRADSKO – BITOLA (370 km)
Travessant les contrades interiors de les dues Macedònies
Esmorzar - dinar - sopar
Un cop ben esmorzats, ens endinsarem dins l’antic reialme de Macedònia, doncs, a Tessalònica, la Via Egnàtia abandonava el seu recorregut litoral per dirigir-se vers l’Adriàtic seguint un traçat més cap a l’interior. Així doncs, encara en terres gregues, visitarem el conjunt arqueològic d’Edessa, una de les primeres capitals dels macedonis, on encara són visibles restes de les muralles, de l’àgora i d’una columnata amb inscripcions en grec. Un cop conclosa aquesta visita, i abans de passar a la Macedònia ex-iugoslava, dinarem en una típica bodega grega. Per la tarda, ens aproparem a Stobi (avui dia, Gradsko), una important seu de la tribu tràcia dels peonis fins que fou conquerida pels macedonis. A l’època romana, Stobi fou la capital de la província Macedònia Salutífera i, per això, conserva abundants restes d’aquesta darrera fase: un gran teatre, la zona del fòrum, diversos conjunts termals i, fins i tot, una bugaderia. En acabar, prosseguirem fins Bitola, una de les ciutats més antigues del país, i farem un recorregut pel centre històric d’aquesta ciutat dotada d’un patrimoni certament monumental que data dels temps en què fou la capital de la Rumèlia otomana (1836-1867).
Allotjament a Bitola. 

 

Dia 7.- 29 d’agost                  BITOLA – OHRID (70 km)
Heraclea Lyncestis, la ciutat d’Hèrcules
Esmorzar - dinar - sopar
El dia d’avui, després d’un bon esmorzar, el dedicarem a visitar les meravelles arqueològiques a la zona del llac d’Ohrid. En primer lloc, ens dirigirem vers la ciutat grega d’Heraclea Lyncestis, una altra de les fundacions de Filip II de Macedònia, en la frontera amb el regne de l’Epir. Dedicat a l’heroi Hèrcules, el jaciment és especialment famós pels mosaics que decoren tant els edificis públics com les cases dels privats. Continuarem el nostre periple vers el llac d’Ohrid, on podrem visitar la ciutat vella d’Ohrid, una de les capitals de l’Imperi búlgar medieval; els seus monuments figuren a la llista de Patrimoni de la Unesco, principalment, la catedral de Santa Sofia (s. IX), construïda just després de la conversió al cristianisme del poble dels búlgars; i el monestir de Sant Naum (s. X), fundat per aquest savi búlgar, deixeble de Ciril i Metodi, apòstol dels eslaus i inventors de l’alfabet cirílic. Acabarem el dia visitant l’església de Sant Climent, fundada al segle IX quan aquest sant va arribar a Bulgària cridat pel rei Boris I com a seu de l’Escola Literària d’Ohrid, la primera universitat búlgara. Per això, Climent d’Ohrid és considerat el patró de la República ex-iugoslava de Macedònia.
Allotjament a Ohrid. 

 

Dia 8.- 30 d’agost                  OHRID – ELBASAN – BERAT (154 km)
Elbasan, l’encant de les valls albaneses
Esmorzar – dinar - sopar
Un cop esmorzats, continuarem descobrint el passat antic de les terres entorn el llac Ohrid fent la visita del museu arqueològic, que acull una interessant col·lecció arqueològica que abasta els períodes prehistòric, antic i medieval i entre els quals hi ha objectes molt singulars de la civilització tràcia. A continuació, visitarem les restes antigues de la ciutat de Lychnida, que és el nom amb què abans es coneixia la ciutat d’Ohrid, principalment, el teatre. Després d’això, ens dirigirem vers la frontera amb Albània, on la nostra primera parada serà Elbasan, una altra de les etapes de la Via Egnàtia. Allà podrem visitar les restes arqueològiques d’un dels hostals de carretera d’aquesta ruta que es coneixia amb el nom de “mansio Scampa” i, també, les ruïnes d’una imponent basílica paleocristiana.
Un cop acabades aquestes visites, prosseguirem fins a Berat, considerada la ciutat més antiga d’Albània (s. VI aC). Allà farem una passejada pel centre històric de la localitat i admirarem, sobretot, les seves fortificacions medievals.
Allotjament a Berat. 

 

Dia 9.- 31 d’agost                  BERAT – DÜRRES (91 km)
Dürres, punt final de la Via Egnàtia
Esmorzar – dinar - sopar
Avui, després d’esmorzar, acabarem el nostre periple pel centre històric de Berat, visitant els edificis i monuments que no vam poder acabar de veure el dia anterior. A continuació, escometrem la darrera etapa de la Via Egnàtia, que dirigirà les nostres passes vers Dürres, l’antiga Dyrràchium, ciutat que encara preserva nombroses restes del seu passat gloriós com a pont vers Itàlia. Un cop arribats, visitarem el centre històric, delimitat per les imponents muralles bizantines (s. V), que van fer d’aquesta vila una de les places més fortificades de tot l’Adriàtic. A continuació, ens dirigirem vers l’amfiteatre romà, on en altres temps els cansats viatgers de la Via Egnàtia podien recuperar forces i oblidar-se de les penes del camí. Com a curiositat, a l’època medieval, dins la graderia de l’amfiteatre es va instal·lar una capella cristiana amb les parets decorades amb mosaic. Continuarem la visita dirigint-nos vers el fòrum bizantí, en realitat una plaça per al mercat, i la nostra darrera parada serà al museu arqueològic, que conté alguns exemples d’escultura i musivària grecoromana realment notables.
Allotjament a Dürres. 

 

Dia 10.- 01 de setembre                   DÜRRES – TIRANA - ISTANBUL - BARCELONA
Feina feta ... Cap a casa!
Esmorzar
Després de recórrer la Via Egnàtia de punta a punta, amb aquest objectiu acomplert i un munt d’experiències a les nostres esquenes, ja no ens resta més que dirigir-nos vers l’aeroport i iniciar el camí de tornada a casa. En temps dels nostres avantpassats romans, hauríem travessat l’Adriàtic fins a Bríndisi i hauríem remuntat la Via Àpia fins a Roma. Una bona idea per a un futur viatge, oi?
En arribar a Barcelona, fi dels nostres serveis.